domingo, 1 de enero de 2012
La Illeta
He tenido la suerte de encontrar en el camino, no sólo compañer@s de trabajo, sino amig@s, así es La Illeta, porque son, un puzzle de momentos compartidos. Cuando os conocí me di cuenta de la complicidad, detrás hay un camino de lucha buscando recetas educativas. Así sois, incombustibles, y se contagia. Me he sentido muy bien, desde el primer día, en La Illeta, en Granada, en Argentina, y el camino continúa, eso sí, ya habéis hilado una buena telaraña donde enredarse.
Com a bons cuiners d’aprenentatges teniu receptes educatives que seguirem investigant, junts, triant els ingredients amb creativitat i cura. Posarem un got de realitat, espècies crítiques, unes fulles de metodologia alternativa, un pessic d’utopia, una mica de rauxa, uns granets de reivindicació i un grapat del nostre ingredient màgic. Barrejarem amb culleres cooperatives. El temps passarà amb rellotges flexibles, només nosaltres per a intuir-lo, mentre, gaudirem de tot el procés, i eI seguirem filant, així som, cuidatans cuidats.
Moltes gràcies, i açó no és un acomiadament, jubilat i jubilades, perquè ens queda molt per compartir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario