Guatemala

Ixcán, Guatemala

L'estiu de 2009 vaig visitar dues comunitats xicotetes al nord de Guatemala, la comunitat Victoria 20 de Enero y la comunitat Punto Chico. Totes dues comunitats pertanyen al municipi de Cantabal, com l'anomenen els seus habitants, els maies, encara que el seu nom oficial es Playa Grande; aquest municipi està a la regió d'Ixcán, al nord del departament del Quiché, fent frontera amb Chiapas, Mèxic.

La regió és interior, la costa queda lluny, el paisatge està sembrat de camps de milpa (panís), l'aliment principal, de rius i de selva. Els camins són de terra. A Victoria i a Punto Chicho les cases són majoritàriament de fusta, la cuina funciona amb llenya, les xiquetes i les dones renten la roba al riu, i els xiquets acarregen feixos de llenya ben grans. Sovint caminen descalços, així les sabates duren més, fins i tot alhora de jugar a futbol són majoria els qui es lleven les sabates per córrer descalços darrere de la pilota.

Cada dia les xiquetes i els xiquets porten un got de plàstic a l'escola perquè li l'òmpliguen d'una beguda feta a base de panís o d'arròs amb aigua; a més, els donaran unes galetes, i periòdicament també els donen vitamines i medecina preventiva contra la malària.

A l'Ixcán la vida és dura i la gent és amable i generosa.

Raül

Disseny: Xavi Carrillo

Estes activitats serveixen especialment per a primària i per a primer i segon de l'ESO, tot i que també es poden fer servir amb alumnes majors per tal de fer-los reflexionar.

1.- A les fotos hi ha gent que està treballant:
Qué treballs fan?
Quina edat penses que tenen les persones que hi ha treballant?
Són iguals els treballs d'hómens i de dones, de xiquets i de xiquetes?
Qué en penses sobre els treballs i la gent que els fa?

2.- En una de les fotos pots veure una cuina:
Qui hi ha a la cuina?
Qué hi ha a la cuina?
Com cuinen?
Quines diferències hi ha amb la cuina de casa teua?
Qué et sembla?

3.- Algunes de les persones que hi ha a les fotos van descalces:
Per qué penses que van descalces?
Si penses que tenen sabates, per qué penses que no les duen posades?

4.- En algunes fotos es veuen construccions, algunes són cases, i d'altres corresponen a l'escola:
Com són eixes construccions?
Amb quins materials estan fetes?
Quina qualitat tenen?
En qué es diferencien de casa teua?

5.- Fixa't en la roba que duu la gent:
Com és la roba de les xiquetes?
I la dels xiquets?
En qué es diferencia la forma de vestir d'uns i d'altres?

6.- A una de les fotos hi ha una cua de xiquets de preprimària acompanyats per una mestra, a les portes d'una construcció de fusta, fan cua per a que els donen un poquet de menjar:
Per qué penses que han de fer eixa cua?
Per qué no duu cadascú el seu menjar de casa?
Quin tipus de menjar penses que els donaran?
Tots duen un got, per qué penses que el duen?

7.- Una de les fotos correspon a una aula de preprimària, en ella es veuen algunes de les xiquetes i xiquets que acudeixen a eixa aula.
Compta quantes xiquetes i xiquets hi ha.
Hi ha més o menys que a la teua classe? Quina pot ser la causa?

8.- En una de les fotos es veu una família a les portes de sa casa amb algunes de les seues filles i fills (falta una filla, la major)
Quantes filles i fills té la família?
Per qué penses que tenen eixa quantitat de filles i fills?


1.- A les fotos hi ha gent que està treballant:
Qué treballs fan?
R: A una foto es veuen tres xiquetes amb graneres, elles s'encarregaran d'agranar l'aula. A una altra foto hi ha una dona cuinant, està preparant el menjar per a tota la família. A una altra foto es veuen tres xiquets tallant males herbes amb matxets.

Quina edat penses que tenen les persones que hi ha treballant?
R: Les xiquetes de les graneres són de sisé de primària, podrien tindre entre 11 i 14 anys. La dona que cuina deu de tindre uns 30 o 35 anys. I els xiquets que tallen les males herbes són de 2n o 3r de primària, deuen tindre entre 7 i 9 anys.

Són iguals els treballs d'hómens i de dones, de xiquets i de xiquetes?
R: Hi ha un rol per a dones i un altre per a hómens, les xiquetes i dones fan la feina de cuinar i netejar, i els xiquets la de treballar la terra.

Qué en penses sobre els treballs i la gent que els fa?
R: Malauradament falta molt camí per recòrrer perqué hi haja igualtat de génere, de manera que no es repartisquen les faenes en funció del sexe. També es veu com els xiquets des de ben xicotets han de treballar per ajudar la seua família. Però, com fer que les famílies no necessiten tanta ajuda dels xiquets i així aquests tinguen més temps per estudiar i per ser xiquets?, és una pregunta de difícil resposta.

2.- En una de les fotos pots veure una cuina:
Qui hi ha a la cuina?
R: Una dona, que cuina, dues xiquetes, que són filles seues, i un xiquet, que és un veí.

Qué hi ha a la cuina?
R: Un foc de llenya, algunes olles, una d'elles està al foc, un recipient de plàstic al fons, i un cistell penjat del sostre. Les parets de la cuina són troncs i vigues de fusta.

Com cuinen?
R: Amb llenya.

Quines diferències hi ha amb la cuina de casa teua?
R: Jo tinc molts electrodomestics: nevera, vitroceràmica, forn, extractor de fum, rentaplats, torradora, sandvitxera, exprimidor de taronges, microones; també tinc molts armaris i molts recipients de tot tipus, tinc coberts; les parets de la meua cuina són de rajoles, totes ben emparellades i ben netes; ah!, fonamental, la meua cuina té un fregador, i aigua corrent, i fins i tot una màquina amb filtres per preparar l'aigua que bec...

Qué et sembla?
R: La diferència és substancial, la de la foto és una cuina mínima i la meua té totes les comoditats.

3.- Algunes de les persones que hi ha a les fotos van descalces:
Per qué penses que van descalces?
R: En molts casos van descalces perqué així les sabates les duren més temps.

Si penses que tenen sabates, per qué penses que no les duen posades?
R: Si les sabates es trenquen no saben quan en tindran unes altres, no usant-les les sabates duren més. Quan entren a l'escola o van al municipi sí que es posen les sabates, són obligatòries per anar a escola.

4.- En algunes fotos es veuen construccions, algunes són cases, i d'altres corresponen a l'escola i a l'esglèsia:
Com són eixes construccions?
R: Són construccions modestes, no sembla que tinguen cap comoditat. Realment són quatre parets i un sostre, en la majoria de cases no hi ha tabics.

Amb quins materials estan fetes?
R: algunes són de fusta i materials vegetals (la majoria), d'altres són de ciment (concreto en diuen allí). A les fotos, les de fusta són cases, les de ciment són l'escola (que té la paret de fóra pintada de blau i grana) i l'esglèsia.

Quina qualitat tenen?
R: No tenen materials de gran qualitat, i no tenen cap luxe. El major luxe pot ser una paret pintada, perqué en molts casos la paret no es pinta, queden el bloc i el ciment a l'aire. Les cases de fusta, que són les que es veuen a les fotos, i són la immensa majoria, no tenen un bon acabat, entre biga i biga es pot ficar un dit, i també passen els insectes i d'altres animalets, i així perqué les bigues no són regulars, en alguns casos són troncs i estan tallades a ma. El pis és el terra, sense cap tipus de cement ni paviment. Algunes famílies tenen casa de ciment (a les fotos no n'hi ha cap), normalment és perqué han emigrat als Estats Units d'América i han estalviat per a en tornar fer-se la caseta.

En qué es diferencien de casa teua?
R: Ma casa té de tot, té les parets ben pintades, té finestres, amb vidres i persianes (allí quasi no tenen finestres perqué és més car fer una finestra que fer-ho tot paret). Ma casa té pis, té escaiola, té llum elèctric, té endolls a les parets i clauetes per encendre els llums. Té tres habitacions i dos banys, té saló, amb una tele ben gran, un tocadiscs, una cadena musical; també té cortines a les finestres...

5.- Fixa't en la roba que duu la gent:
Com és la roba de les xiquetes?
R: Moltes xiquetes duen una falda llarga que les arriba fins els peus. Algunes duen una brusa un poquet especial, feta de ganxet. Es tracta de roba tradicional indígena.
I la dels xiquets?
R: La roba dels xiquets és semblant a la nostra, és molt occidental, encara que molt pobra, en el sentit de que la usen fins que cau a trossos, així poden dur una camiseta o uns pantalons plens de forats, no per moda sino perqué no tenen altra roba.

En qué es diferencia la forma de vestir d'uns i d'altres?
R: Els xiquets i hómens ja no duen la seua roba tradicional indígena mentre que les dones i moltes xiquetes si que ho fan. La societat conservadora permet que els hómens vestisquen de forma occidental però no veu bé que les dones ho facen. Algunes xiquetes ja ho fan però cap dona major ho fa.

6.- A una de les fotos hi ha una cua de xiquets de preprimària acompanyats per una mestra, a les portes d'una construcció de fusta, fan cua per a que els donen un poquet de menjar:
Per qué penses que han de fer eixa cua?
R: Fan la cua per rebre menjar.
Per qué no duu cadascú el seu menjar de casa?
R: A casa no mengen prou perqué són molt pobres, de manera que l'escola els dona un poquet d'aliment complemetari cada dia.

Quin tipus de menjar penses que els donaran?
R: El menjar sempre és un líquid a base d'arrós o de panís, i també unes xicotetes galetes. A més, em digueren que de tant en tant els donen vitamines i medicament per a la malària.
Tots duen un got, per qué penses que el duen?
R: El duen de casa, és de plàstic, el necessiten perqué els posen el menjar.

7.- Una de les fotos correspon a una aula de preprimària, en ella es veuen algunes de les xiquetes i xiquets que acudeixen a eixa aula.
Compta quantes xiquetes i xiquets hi ha.
R: Jo n'he comptat uns 37, i així que a la foto no ix tota l'aula, els que apareixen són aproximadament dos terceres parts dels alumnes, perqué falta la filera de l'esquerra.
Hi ha més o menys que a la teua classe? Quina pot ser la causa?
R: Hi ha més alumnes que ací. Perqué no hi ha prou aules ni mestres per a fer més grups. No tenen prou recursos econòmics per construir més aules i més escoles, ni per contractar més mestres. El govern inverteix el mínim possible, de fet moltes despeses es cobreixen amb ajuda d'organismes no governamentals.

8.- En una de les fotos es veu una família a les portes de sa casa amb algunes de les seues filles i fills (falta una filla, la major)
Quantes filles i fills té la família?
R: Tenen cinc xiquets i dues xiquetes (una no està a la foto però ho diu l'enunciat), en total 7 entre filles i fills.
Per qué penses que tenen eixa quantitat de filles i fills?
R: Pense que és perqué quasi no utilitzen mètodes anticonceptius, així perqué no els coneixen, perqué no tenen prou informació, perqué l'esglèsia, amb molta implantació, està en contra d'aquests mètodes i influeix molt en la gent, perqué és una societat molt conservadora on costa molt introduir noves formes de fer i viure...

Raül Canals (IES Severo Ochoa, Elx)