Un altra mirada dels pobles de Centreamèrica

Convocatòria PIEE 2012

Convocatòria PIEE 2012
Una vegada més es convoca la VI edició del Programa d'Intercanvi d'Experiències Educatives (PIEE).
Tens la possibilitat de participar en un projecte, ja consolidat, que et permetrà viure una experiència singular i aprofundir en la formació, el descobriment, la reflexió...
Una experiència que ens ajuda a créixer en el compromís solidari i ens aporta una altra visió de la realitat del món.

Fullet informatiu per a professorat
Instància de participació per a professorat

Escoles Solidàries

Estimats participants, components i família d’Obrim una finestra al món:

Des d'Escoles Solidàries volem felicitar-vos i donar-vos l’enhorabona pel merescut Premi Nacional d’Educació al Desenvolupament que heu rebut, ja que considerem que és un reconeixement més a la gran llavor que heu fet durant estos dos anys.

Pel que volem expressar la nostra alegria de saber que este premi està recolzant este projecte educatiu de sensibilització, que ha treballat tan de valent. Ja que encara que teniu el nostre recolzament i el de molta més gent i cada vegada més, pensem que és un altra manera de vore que el bon treball i la unió de xicotetes llavors s’han vist reconegudes a altre nivell.

Reiterem les nostres felicitacions

Cordialment

La Junta Directiva

ESCOLES SOLIDÀRIES

C/ Sant Feliu,10, 4 – 46800 XÀTIVA

Tf. 647050567

escoles@escolessolidaries.org

www.escolessolidaries.org

VI edició. Programa d'Intercanvi d'Experiències Educatives amb Nicaragua i Guatemala

Convocatòria PIEE 2011

Una vegada més es convoca la VI edició del Programa d'Intercanvi d'Experiències Educatives (PIEE).
Tens la possibilitat de participar en un projecte, ja consolidat, que et permetrà viure una experiència singular i aprofundir en la formació, el descobriment, la reflexió...
Una experiència que ens ajuda a créixer en el compromís solidari i ens aporta una altra visió de la realitat del món.

Fullet informatiu per a professorat

Instància de participació per a professorat
Fullet informatiu per a famílies
Instància de participació per a famílies.

Senegal

Fotos: Carme
Disseny: Xavi Carrillo

Quan arribes al Senegal, tot t’impacta de colp!; la llum, els colors i, sobretot, la gent.
Petit país situat en la costa Atlàntica baix de Mauritània i fent frontera també amb Malí, Guinea Bissau, Guinea i, engolint un altre país encara més menut (Gàmbia), conserva encara restes de l’ocupació francesa (el francès és l’idioma oficial, comercial i el que s’ensenya a les escoles).
Amb tot el wòlof és la llengua habitual de comunicació per a la majoria de la població, al ser parlada per l’ètnia majoritària (aproximadament 1/3 de la població). Cadascuna de les nombroses ètnies disposen de llengua pròpia: els Diules, els Malinkes, els Sesers, etc.
La pell de la majoria dels seus habitants és d’un negre intens que saben contrastar magistralment amb una vestimenta molt cridanera de colors molt vius, com es pot apreciar a les fotografies.
Impacta també els bebès sempre penjant a l’esquena de les mares o de les germanes majors (moltes vegades de pocs anys més), els animals, sobretot les cabres, contínuament convivint amb increïble simbiosi amb els paratges i les persones, la preocupant brutícia dels carrers, i sobretot de les afores de les ciutats, el fort olor del peix assaonant-se al sol envoltat per milers de mosques, compartint espai amb pescadors, peixateres, xiquets jugant, cabres deambulant, venedors diversos, roba estesa, etc.
L’única via d’entrada a Dakar és un seguit de multitud de gent que viu i treballa al seu voltant a totes hores del dia i de la nit, intentant vendre la seua mercaderia, envaint l’espai teòricament reservat per al tràfic aprofitant-se de la lentitud de l’accés a la capital.
Saint Louis, antiga capital de l’Àfrica Occidental francesa conserva l’aire colonial de la seua època d’esplendor. L’antiga ciutat colonial es troba immersa en una illa al bell mig del riu Senegal que tanca frontera amb Mauritània, un oxidat i impressionant pont de l’arquitecte Gustave Eiffel (destinat, a priori, per al Danubi) connecta l’illa.
El baobab és el símbol del Senegal, arbre mític del que, entre altres coses, es diu que creix a l’inrevés. Quan perd la majoria de les fulles dóna una impressió fantasmagòrica realment bella. També, el seu buit intern va servir de tombes naturals per a l’ètnia Griot fins a la seua independència el 1960.
La illa de Gorée enfrontada a Dakar va ser un dels principals ports esclavistes de l’Àfrica Occidental , ara convertida en patrimoni de la humanitat, és un enclau obligat per als visitants.
La majoria de la població abraça la religió musulmana, però la presència religiosa a penes es nota amb contrast amb els països àrabs, això sí, si la religió permet tindre varies dones la majoria les tenen, fent que conviguen en una mateixa vivenda l’home les dones i tots els fills i filles, que de vegades, hi arriben a 30. A les aldees, a més poden conviure amb els pares de l’home , els germans, etc. Açó fa que, en ocasions, una família siga un poblat.

Foto 1

En la imatge es veu un home dins d’una barca en el que sembla un llac o estany.
Què creus que està fent?
Sembla una feina dura?

No resulta estrany que vaja tot sol?

Foto 2
Una dona porta el seu fill lligat a l’esquena. Es troba a la vora d’un riu o d’un llac, a la dreta es veuen barques quetes a la vora i a l’esquerra dones i xiquetes junt a amuntegades d’una espècie d’arena molt blanca.
Per què creieu que porta el xiquet a l’esquena, no aniria millor en un carro de bebès o en un cabàs?
Penseu que mare i fill aniran ben còmodes?
Com és que hi ha tanta barca i no es veuen ni xarxes ni canyes de pescar ni restes de peix?
Per a què seran els poals que vegem al costat de les amuntonades?
Quina feina o cosa creieu que fan aquestes dones?
Per què creieu que vesteixen amb eixos colors tan cridaners?

Foto 3
Aquesta imatge mostra una xiqueta molt menuda que també porta un bebè a l’esquena.
Per què creieu que aquesta xiqueta tan menuda ha de carregar amb el bebè?
La xiqueta i el bebè semblen estar molt avall, per què no els vegem a l’altura de la cara com si passava a la dona de la foto 2?

Foto 4
Un animal de l’espècie bovina està menjant en mig d’un femer.
Per què creus que menja envoltat de tanta brutícia?
Per què creus que es llança la brossa als bancals?

Foto 5
Aquesta imatge ens mostra a un xiquet que s’ha cordat unes quantes ampolles de plàstic buides a la cintura per a entrar a banyar-se al riu.
Per a què creus que s’ha lligat les ampolles a la cintura el xiquet?
Creus que el xiquet de les ampolles sap nadar?
Si creus que no sap nadar, per què penses que vol banyar-se?

Foto 6
Aquesta imatge ens mostra la barana d’un pont que travessa un riu molt ample. Al mig del pont s’hi troba un xiquet enganxat a la barana i mirant el riu.
Creus que fa calor? Si creus que en fa, per què el xiquet no es troba refugiat a l’ombra i, en canvi, està sol al mig del pont?
Creus que es tracta d’una ciutat rica o d’una ciutat pobra?
Penses que el riu està prou net o, al contrari, penses que està massa brut?

Foto 7
En la imatge es pot vore una barca, una estesa de roba al davant i unes cabres pel mig.
Per què creus que està estesa la roba al costat de la barca?
Per què creus que les cabretes circulen per on volen?

Foto 8
HI vegem unes quantes cabretes arrimades com poden a l’estreta ombra que ofereix la paret d’unes cases.
Creus que fa calor?
Per què creus que les cabretes mantenen aquesta posició un poc incòmoda?
Creus que a aquestes cabretes les vigilarà un gos o un pastor?

Foto 9
Aquesta imatge ens mostra un xiquet estirat panxa avall a un banquet, i al costat un pot buit del que sembla llet en pols.
Què creus que està fent aquest xiquet de la imatge?
Per què creus que el pot està etiquetat en francès si es trobem al Senegal?

Foto 10
La imatge ens mostra un arbre típic africà.
Has vist alguna vegada un arbre com aquest?
Quin arbre creus que és?
Per què penses que l’arbre té eixe forat tan gran al mig?

Foto 11
Què creus que porten aquestes dones al cap?
Per què creus que ho porten al cap? No els farà mal portar-los d’eixa manera?
Van soles les dues dones?
El xiquet que passa , per què creus que no duu sabates?


Foto 12
On creus que estan assegudes aquestes dones de la fotografia?
T’has fixat en les finestres? Creus que tenen vidre?
Per què creus que porten el cabell tapat aquestes dones?

Foto 13
Quina fruita és aquesta que ofereix la xiqueta?
Heu menjat alguna vegada aquesta fruita? Si l’heu menjada, a què fa gust?
A qui creieu que està oferint la fruita?

Foto 14
Un home està llavant una cabreta a la platja mentre al darrera uns xiquets es banyen.
Per què creus que renten a la cabreta en el mar?

Foto 15
Quin au es veu a la imatge?
Creus que és un animal menut o gran?
Per què penses que té eixe bec tan gran.

Foto 16
On creus que està la xiqueta?
Què creus que està mirant?
En qui creus que viu?

Foto 17
Què fan aquestes xiquetes?
On creus que es troben?
Per què ho fan tan rudimentari?

Foto 18
Quina relació penses que tenen aquestes persones entre ells?
Per què creus que treballen el camp d’aquesta manera?
Eixe camp s’assembla als nostres camps de cultiu?

Foto 19
Què creus que estan demanant aquest xiquets?
Per què creus que ho fan?
Qui creus que pot anar dins del vehicle?

Carme Cabanes

Nicaragua

Estes fotos ressenyen la vida diària d’algunes persones que viuen a les comunitats del departament de Boaco en Nicaragua on he pogut compartir un curt i entranyable estiu. A més he estat compartint e intercanviant diferents experiències educatives en algunes escoles d’estos departaments.

Disposen de pocs recursos econòmics ja que gran part de la població viu en pobresa extrema però demostren una actitud i uns valors que els ajuden a lluitar pels seus drets dia a dia.

He tingut l’oportunitat de conviure en dos comunitats i amb dues famílies diferents.

La comunitat de “Santo Domingo”, una comunitat que pertany al municipi de Santa Lucia, departament de Boaco. El camí per accedir a Santo Domingo és un camí rural, pel que creua el riu Malacatoya, per tant, per arribar a Santo Domingo hi ha que creuar 2 vegades el riu, una per un pont, construït des de març de 2009, i l’altra pel l’aigua o les pedres que posen les persones per a creuar. Viuen aproximadament uns 380 habitants, hi ha unes 65/70 cases. Belarmino Espinosa és el Líder de la comunitat. Un home lluitador per els seus.

No tenen cap electrodomèstic per tant, el menjar han de consumir-lo ràpidament per a que no es malbarate.

Alguns dies de la meua estància en Santo Domingo he viscut en la mestra de la comunitat, Sara Maria Hurtado, tots els dies camina 5Km per anar i 5Km per a tornar a l’escola. Creua un riu sense cap pont construït. És un camí dur.

“La concepción” és l’ altra comunitat del municipi de Santa Lucia en la que he conviscut i conta amb les mateixes condicions i característiques econòmiques i que “Santo Domingo”. Hi ha unes 75/80 cases.

Encara que conten amb electricitat i llum des de fa uns anys, tots els dies de vesprada se’n va la llum, de vegades torna en uns minuts o hores, altres vegades no torna fins al dia següent.

L’experiència ha segut enriquidora i sempre els agrairé tot l'amor que m'oferiren.

Vero Sáez

Selección de fotos: Vero
Diseño del panel: Xavi Carrillo

En los paneles observas distintos alimentos:
¿Qué alimentos básicos identificas en las fotos?
¿Crees que con estos alimentos pueden llevar una dieta equilibrada?
¿Notas a faltar algún alimento qué consumes habitualmente?
¿De qué crees que están hechas las tortas que observas en la foto? ¿La puedas comparar con alguna comida que conozcas?
¿Observas alimentos frescos en las fotos? ¿Tú tienes tantos alimentos frescos en tu alimentación?
¿Observas alimentos envasados en las fotos? ¿Qué tipo de envases utilizamos aquí? ¿Qué envase crees que es más contaminante?

Haz una lista sobre los alimentos que consumes a lo largo de un día y los residuos que generas. ¿Piensas qué podrías reducir la cantidad de residuos? ¿Cómo?

¿Separas los residuos qué generas? Relaciona cada residuo con su contenedor correspondiente.

Compara tu aula con las aulas que ves en las fotos.
¿Qué estarán haciendo los niños que están en fila con la mano en el pecho?

¿Donde piensas que van las niñas que están atravesando el río?
¿Qué medios de transporte observas en las fotos?
¿Qué piensas qué está transportando el caballo?

¿Cómo son las viviendas que observas en las fotos?
En las fotos se observa una construcción con forma de iglú, ¿para qué crees qué sirve?

¿Qué diferencias encuentra entre los animales que observas en las fotos y los que tienes aquí?

¿Qué piensas que están haciendo los niños que están al lado del río?

Verónica Sáez

Guatemala

Ixcán, Guatemala

L'estiu de 2009 vaig visitar dues comunitats xicotetes al nord de Guatemala, la comunitat Victoria 20 de Enero y la comunitat Punto Chico. Totes dues comunitats pertanyen al municipi de Cantabal, com l'anomenen els seus habitants, els maies, encara que el seu nom oficial es Playa Grande; aquest municipi està a la regió d'Ixcán, al nord del departament del Quiché, fent frontera amb Chiapas, Mèxic.

La regió és interior, la costa queda lluny, el paisatge està sembrat de camps de milpa (panís), l'aliment principal, de rius i de selva. Els camins són de terra. A Victoria i a Punto Chicho les cases són majoritàriament de fusta, la cuina funciona amb llenya, les xiquetes i les dones renten la roba al riu, i els xiquets acarregen feixos de llenya ben grans. Sovint caminen descalços, així les sabates duren més, fins i tot alhora de jugar a futbol són majoria els qui es lleven les sabates per córrer descalços darrere de la pilota.

Cada dia les xiquetes i els xiquets porten un got de plàstic a l'escola perquè li l'òmpliguen d'una beguda feta a base de panís o d'arròs amb aigua; a més, els donaran unes galetes, i periòdicament també els donen vitamines i medecina preventiva contra la malària.

A l'Ixcán la vida és dura i la gent és amable i generosa.

Raül

Disseny: Xavi Carrillo

Estes activitats serveixen especialment per a primària i per a primer i segon de l'ESO, tot i que també es poden fer servir amb alumnes majors per tal de fer-los reflexionar.

1.- A les fotos hi ha gent que està treballant:
Qué treballs fan?
Quina edat penses que tenen les persones que hi ha treballant?
Són iguals els treballs d'hómens i de dones, de xiquets i de xiquetes?
Qué en penses sobre els treballs i la gent que els fa?

2.- En una de les fotos pots veure una cuina:
Qui hi ha a la cuina?
Qué hi ha a la cuina?
Com cuinen?
Quines diferències hi ha amb la cuina de casa teua?
Qué et sembla?

3.- Algunes de les persones que hi ha a les fotos van descalces:
Per qué penses que van descalces?
Si penses que tenen sabates, per qué penses que no les duen posades?

4.- En algunes fotos es veuen construccions, algunes són cases, i d'altres corresponen a l'escola:
Com són eixes construccions?
Amb quins materials estan fetes?
Quina qualitat tenen?
En qué es diferencien de casa teua?

5.- Fixa't en la roba que duu la gent:
Com és la roba de les xiquetes?
I la dels xiquets?
En qué es diferencia la forma de vestir d'uns i d'altres?

6.- A una de les fotos hi ha una cua de xiquets de preprimària acompanyats per una mestra, a les portes d'una construcció de fusta, fan cua per a que els donen un poquet de menjar:
Per qué penses que han de fer eixa cua?
Per qué no duu cadascú el seu menjar de casa?
Quin tipus de menjar penses que els donaran?
Tots duen un got, per qué penses que el duen?

7.- Una de les fotos correspon a una aula de preprimària, en ella es veuen algunes de les xiquetes i xiquets que acudeixen a eixa aula.
Compta quantes xiquetes i xiquets hi ha.
Hi ha més o menys que a la teua classe? Quina pot ser la causa?

8.- En una de les fotos es veu una família a les portes de sa casa amb algunes de les seues filles i fills (falta una filla, la major)
Quantes filles i fills té la família?
Per qué penses que tenen eixa quantitat de filles i fills?


1.- A les fotos hi ha gent que està treballant:
Qué treballs fan?
R: A una foto es veuen tres xiquetes amb graneres, elles s'encarregaran d'agranar l'aula. A una altra foto hi ha una dona cuinant, està preparant el menjar per a tota la família. A una altra foto es veuen tres xiquets tallant males herbes amb matxets.

Quina edat penses que tenen les persones que hi ha treballant?
R: Les xiquetes de les graneres són de sisé de primària, podrien tindre entre 11 i 14 anys. La dona que cuina deu de tindre uns 30 o 35 anys. I els xiquets que tallen les males herbes són de 2n o 3r de primària, deuen tindre entre 7 i 9 anys.

Són iguals els treballs d'hómens i de dones, de xiquets i de xiquetes?
R: Hi ha un rol per a dones i un altre per a hómens, les xiquetes i dones fan la feina de cuinar i netejar, i els xiquets la de treballar la terra.

Qué en penses sobre els treballs i la gent que els fa?
R: Malauradament falta molt camí per recòrrer perqué hi haja igualtat de génere, de manera que no es repartisquen les faenes en funció del sexe. També es veu com els xiquets des de ben xicotets han de treballar per ajudar la seua família. Però, com fer que les famílies no necessiten tanta ajuda dels xiquets i així aquests tinguen més temps per estudiar i per ser xiquets?, és una pregunta de difícil resposta.

2.- En una de les fotos pots veure una cuina:
Qui hi ha a la cuina?
R: Una dona, que cuina, dues xiquetes, que són filles seues, i un xiquet, que és un veí.

Qué hi ha a la cuina?
R: Un foc de llenya, algunes olles, una d'elles està al foc, un recipient de plàstic al fons, i un cistell penjat del sostre. Les parets de la cuina són troncs i vigues de fusta.

Com cuinen?
R: Amb llenya.

Quines diferències hi ha amb la cuina de casa teua?
R: Jo tinc molts electrodomestics: nevera, vitroceràmica, forn, extractor de fum, rentaplats, torradora, sandvitxera, exprimidor de taronges, microones; també tinc molts armaris i molts recipients de tot tipus, tinc coberts; les parets de la meua cuina són de rajoles, totes ben emparellades i ben netes; ah!, fonamental, la meua cuina té un fregador, i aigua corrent, i fins i tot una màquina amb filtres per preparar l'aigua que bec...

Qué et sembla?
R: La diferència és substancial, la de la foto és una cuina mínima i la meua té totes les comoditats.

3.- Algunes de les persones que hi ha a les fotos van descalces:
Per qué penses que van descalces?
R: En molts casos van descalces perqué així les sabates les duren més temps.

Si penses que tenen sabates, per qué penses que no les duen posades?
R: Si les sabates es trenquen no saben quan en tindran unes altres, no usant-les les sabates duren més. Quan entren a l'escola o van al municipi sí que es posen les sabates, són obligatòries per anar a escola.

4.- En algunes fotos es veuen construccions, algunes són cases, i d'altres corresponen a l'escola i a l'esglèsia:
Com són eixes construccions?
R: Són construccions modestes, no sembla que tinguen cap comoditat. Realment són quatre parets i un sostre, en la majoria de cases no hi ha tabics.

Amb quins materials estan fetes?
R: algunes són de fusta i materials vegetals (la majoria), d'altres són de ciment (concreto en diuen allí). A les fotos, les de fusta són cases, les de ciment són l'escola (que té la paret de fóra pintada de blau i grana) i l'esglèsia.

Quina qualitat tenen?
R: No tenen materials de gran qualitat, i no tenen cap luxe. El major luxe pot ser una paret pintada, perqué en molts casos la paret no es pinta, queden el bloc i el ciment a l'aire. Les cases de fusta, que són les que es veuen a les fotos, i són la immensa majoria, no tenen un bon acabat, entre biga i biga es pot ficar un dit, i també passen els insectes i d'altres animalets, i així perqué les bigues no són regulars, en alguns casos són troncs i estan tallades a ma. El pis és el terra, sense cap tipus de cement ni paviment. Algunes famílies tenen casa de ciment (a les fotos no n'hi ha cap), normalment és perqué han emigrat als Estats Units d'América i han estalviat per a en tornar fer-se la caseta.

En qué es diferencien de casa teua?
R: Ma casa té de tot, té les parets ben pintades, té finestres, amb vidres i persianes (allí quasi no tenen finestres perqué és més car fer una finestra que fer-ho tot paret). Ma casa té pis, té escaiola, té llum elèctric, té endolls a les parets i clauetes per encendre els llums. Té tres habitacions i dos banys, té saló, amb una tele ben gran, un tocadiscs, una cadena musical; també té cortines a les finestres...

5.- Fixa't en la roba que duu la gent:
Com és la roba de les xiquetes?
R: Moltes xiquetes duen una falda llarga que les arriba fins els peus. Algunes duen una brusa un poquet especial, feta de ganxet. Es tracta de roba tradicional indígena.
I la dels xiquets?
R: La roba dels xiquets és semblant a la nostra, és molt occidental, encara que molt pobra, en el sentit de que la usen fins que cau a trossos, així poden dur una camiseta o uns pantalons plens de forats, no per moda sino perqué no tenen altra roba.

En qué es diferencia la forma de vestir d'uns i d'altres?
R: Els xiquets i hómens ja no duen la seua roba tradicional indígena mentre que les dones i moltes xiquetes si que ho fan. La societat conservadora permet que els hómens vestisquen de forma occidental però no veu bé que les dones ho facen. Algunes xiquetes ja ho fan però cap dona major ho fa.

6.- A una de les fotos hi ha una cua de xiquets de preprimària acompanyats per una mestra, a les portes d'una construcció de fusta, fan cua per a que els donen un poquet de menjar:
Per qué penses que han de fer eixa cua?
R: Fan la cua per rebre menjar.
Per qué no duu cadascú el seu menjar de casa?
R: A casa no mengen prou perqué són molt pobres, de manera que l'escola els dona un poquet d'aliment complemetari cada dia.

Quin tipus de menjar penses que els donaran?
R: El menjar sempre és un líquid a base d'arrós o de panís, i també unes xicotetes galetes. A més, em digueren que de tant en tant els donen vitamines i medicament per a la malària.
Tots duen un got, per qué penses que el duen?
R: El duen de casa, és de plàstic, el necessiten perqué els posen el menjar.

7.- Una de les fotos correspon a una aula de preprimària, en ella es veuen algunes de les xiquetes i xiquets que acudeixen a eixa aula.
Compta quantes xiquetes i xiquets hi ha.
R: Jo n'he comptat uns 37, i així que a la foto no ix tota l'aula, els que apareixen són aproximadament dos terceres parts dels alumnes, perqué falta la filera de l'esquerra.
Hi ha més o menys que a la teua classe? Quina pot ser la causa?
R: Hi ha més alumnes que ací. Perqué no hi ha prou aules ni mestres per a fer més grups. No tenen prou recursos econòmics per construir més aules i més escoles, ni per contractar més mestres. El govern inverteix el mínim possible, de fet moltes despeses es cobreixen amb ajuda d'organismes no governamentals.

8.- En una de les fotos es veu una família a les portes de sa casa amb algunes de les seues filles i fills (falta una filla, la major)
Quantes filles i fills té la família?
R: Tenen cinc xiquets i dues xiquetes (una no està a la foto però ho diu l'enunciat), en total 7 entre filles i fills.
Per qué penses que tenen eixa quantitat de filles i fills?
R: Pense que és perqué quasi no utilitzen mètodes anticonceptius, així perqué no els coneixen, perqué no tenen prou informació, perqué l'esglèsia, amb molta implantació, està en contra d'aquests mètodes i influeix molt en la gent, perqué és una societat molt conservadora on costa molt introduir noves formes de fer i viure...

Raül Canals (IES Severo Ochoa, Elx)

Solidaridad y Educación

SOLIDARIDAD Y EDUCACIÓN

Juan-Vte Bou Martínez

1.- Solidaridad y Educación


La “Solidaridad” es un valor humano fundamental porque supone y trasciende la Justicia, protegiendo al mas desfavorecido y haciendo posible su crecimiento; porque cimenta la cohesión social entre pueblos y entre personas, imprescindible para que se den los procesos de humanización, y porque permite, además, que afloren los valores humanos más nobles concretándolos en acciones operativas. La “Solidaridad” es un “sentimiento”, una ”actitud“ ante la vida, individual y colectiva, ciertamente inmesurable, pero que genera comportamientos y conductas que van construyendo la propia identidad a la vez que la trascienden proyectándose en los otros y siendo así observables y por tanto, en cierto modo al menos, “evaluables”.

La “Solidaridad” por ello puede y debe analizarse, fomentarse, revisarse, planificarse..., la Solidaridad es por tanto objeto necesario del quehacer “educativo” y “político”, sobre todo cuando hablamos de su nivel colectivo, y ya se sabe que en Educación –como en Política- no hay posibilidad de “objetos neutros”; siempre, por acción o por omisión, se camina forzosamente por una línea determinada y hacia unos objetivos concretos. Necesitamos, pues “asumir”, “planificar” y “evaluar” nuestras tareas y preocupaciones profesionales también desde esta perspectiva; analizar si vamos en la dirección adecuada; si avanzamos o no en este camino, a qué se debe la situación en la que nos encontramos y cómo podríamos mejorar

La “Solidaridad” además comparte principios éticos y acrecienta desde la praxis valores consustánciales con los que impulsan el Desarrollo, consolidan la Democracia y sustentan el ejercicio pleno de los Derechos Humanos, que son los pilares fundamentales en los que se asienta la “calidad de vida” y sustancian el concepto de “ciudadanía”. Así pues, la intima correlación que ineludiblemente se da entre todos ellos, obliga a enfocar nuestro trabajo como docentes con una perspectiva de conjunto, conscientes de que cualquier avance o retroceso en cualquiera de estas dimensiones comporta inevitables sinergias en las restantes. Por ello, si en el plano personal desarrollar los valores solidarios nos dignifica como personas, no es menos cierta la importancia de hacerlo también a nivel colectivo, y, por tanto, no puede ser tarea menor, moneda de cambio o moda pasajera para un quehacer educativo inteligente y honesto en una Escuela que quiera definirse como “constructora de ciudadanos”: No podemos hablar de una “Educación de calidad” sin plantearnos, como uno de sus ejes básicos, el ver como “Educamos para la Solidaridad”, entendida ésta en su sentido más amplio, sin reducirla sólo a las esferas próximas –que lógicamente se dan por supuestas- y menos aun en nuestras actuales circunstancias de creciente globalización1

Cultivar –“educar-nos” en- la Solidaridad, que nace del sentimiento compartido de pertenencia a un mismo colectivo sin el cual no podemos humanizarnos y de la conciencia de ser co-artífices de un futuro común, es por tanto una necesidad vital, tanto para el desarrollo moral de la persona como para fundamentar la imprescindible cohesión social desde una base acorde con la dignidad “humana”, y no tanto sobre términos jurídicos y/o coactivos. Y, por ello, es una responsabilidad ética y prácticamente ineludible para cuantos tienen –tenemos- una cierta capacidad de incidencia en el ámbito educativo o político

Por otro lado, “Cooperar” no es sólo ayudar, ni mucho menos ayudar sólo económicamente. Cooperar es más bien “ayudar-nos” o, mejor aun, “ayudarnos los unos a los otros”; recíprocamente, y no sólo en términos económicos –aunque ello sea básico- sino poniendo en común todos nuestros recursos, también los humanos, técnicos, políticos… desde la toma de conciencia de la común interdependencia de todas las personas, de las carencias que a todos nos afectan por más que puedan ser específicas de cada zona o sector , de la urgencia de la “fraternidad universal” como requisito de la felicidad que todos ansiamos y de la exigencia insoslayable de la Justicia. Y, obviamente, debemos cooperar “para el Desarrollo”, no sólo para el progreso económico, el beneficio empresarial, el interés político o partidista, sino para construir un desarrollo humano, autónomo y sostenible, que busca combatir la “pobreza” y hacer posible el pleno ejercicio de los derechos humanos… en toda su integridad y para todas las personas

Por eso, cada vez más hemos ido comprendiendo mejor que debemos caminar hacia una solidaridad emancipadora que, lejos de crear o mantener dependencias, busca, como uno de sus objetivos fundamentales, la autonomía y autosustentabilidad de los pueblos y de las personas; de ahí la prioridad creciente, frente a otras ideas o concepciones pasadas, de la “cooperación para el desarrollo” 2, entendida como acción conjunta, descentralizada y liberadora, y que demanda ineludiblemente a las dos partes de un trabajo también en “concienciación”. “Cooperar al Desarrollo” es pues posibilitar cambios –allá y acá, en el Sur y en el Norte- hacia un mundo global mejor en términos humanos y de Justicia; Cooperar al Desarrollo es uno de los elementos fundamentales en los que se traduce la “Solidaridad sin fronteras” 3

¿Y cómo conseguir esto si no es a través de la “Educación”?...

2.- La Educación para la “Solidaridad”.-

Aunque cada vez se está extendiendo más el término “sensibilización” para referirse a la acción o proceso que pretende mover respuestas ante situaciones que demandan de la “solidaridad”, nos parece que éste es un concepto reduccionista por mas que reconozcamos la nobleza de los sentimientos a los que apela:
- Suele circunscribirse a actividades que buscan respuestas puntuales mas que fomentar la interiorización de valores permanentes;
- Suele tener un carácter benéfico basado más en la filantropía o la beneficiencia que en el compromiso con la Justicia;
- Subraya las consecuencias –y aún éstas fraccionadamente- en lugar de analizar las causas;
- Se conforma con respuestas individuales sin valorar tanto el peso de las estructuras y, consecuentemente, la importancia de la participación colectiva,
- Y suele mantener, directa o indirectamente, relaciones de dependencia más que de co-operación y, por lo tanto, prioriza las acciones sobre los “donantes” de los países ricos para conseguir resultados inmediatos, frente a planteamientos más globales que parten del concepto de “interdependencia” asumiendo todas sus consecuencias, y, metodológicamente prefieren los “procesos educativos” con efectos más estables, aunque sean a medio o largo plazo.

Es por ello que, siguiendo a Paulo Freire, preferimos volver al viejo concepto de “Concientización” como proceso que nos lleve a la “toma de conciencia”. “Tener conciencia” es tener una comprensión integral y sistematizada de los hechos o fenómenos, evaluarlos –lo que implica referirlos a un sistema de valores- y sentar con ello las bases para unas determinadas actitudes que se traducirán en comportamientos y acciones concretas. “Concienciarse” es, en definitiva, consustancial con “humanizarse” y el objetivo último –y primario- del “proceso educativo”.

Sabemos también que la Solidaridad es un elemento clave para la Paz;, de manera que para crear una “cultura de Paz” es fundamental “educar para la Solidaridad”. Más aún, si las acciones solidarias son fruto sólo de la “sensibilización”, y no de una “educación en la solidaridad” –de una “concienciación”-, las estaremos privando de su trascendencia y valor más genuino. En el caso que nos ocupa, las manifestaciones solidarias de una persona, o de una comunidad, tendrán pues su más pleno sentido en la medida en que sean fruto y a la vez busquen la concienciación en la Solidaridad, su importancia y sus implicaciones. Los valores básicos “desde” y “hacia” los que una sociedad sana ha de plantear su sistema educativo son coincidentes con los valores en los que se sustenta y va construyendo la “conciencia de solidaridad”

Así pues, asumir un trabajo de “educación para la solidaridad” en esta línea, entendemos que es también un factor imprescindible en la tarea educativa que toda sociedad ejerce ineludiblemente. Conscientes además de que, como hemos apuntado, esta “concienciación” es un proceso que va generando comportamientos y, a la vez con ello, autoconstruyéndose. Por tanto, es difícil que una actividad solidaria no sea a la vez educativa, ni que una acción educativa no se traduzca –coherentemente- en comportamientos solidarios. La educación para la solidaridad -que empieza con la “información” y pasa por la “sensibilización” para intentar llegar a la “concienciación”-, es pues un aspecto trasversal de toda actividad solidaria. De aquí :

- La importancia de subrayar siempre la estrecha interrelación que hay –que debe haber- entre Educación y Solidaridad y entre Educación y Cooperación al desarrollo, como una concreción de la Solidaridad sin fronteras
- La coherencia de ligar las políticas de “Educación –concienciación- para la Solidaridad” con las de Cooperación, tanto en el quehacer de las ONGDs como de las entidades públicas… y, por supuesto, de toda comunidad educativa que busque una EDUCACION DE CALIDAD
- La necesidad de plantearse cualquier actividad, campaña o proyecto de “sensibilización” con un enfoque más amplio y trascendente: Su fin no puede ser sólo el de “despertar buenos sentimientos” para que “nos den una ayuda”, sino el de “educarnos” –tomar conciencia- en los valores solidarios… con todo lo que ello implica

… PORQUE NO PUEDE HABER UNA “EDUCACION BUENA”, SI NO ES TAMBIEN UNA “BUENA EDUCACION” EN LOS VALORES SOLIDARIOS

Y con este objetivo y en estas tareas, muchas escuelas estamos intentando orientar nuestro trabajo, y algunas además, coordinar nuestros esfuerzos en una red de “Escuelas Solidarias”, abierta a todas las comunidades educativas (alumnado, familias y profesionales) valencianas y en “co-operción” con escuelas nicaragüenses y guatemaltecas… Siempre podemos hacer algo… y eso es, precisamente, lo que tenemos la responsabilidad de hacer, dia a dia. Y más cuantos tenemos la posibilidad de aunar nuestra respuesta personal con nuestro compromiso profesional

Iniciativas como ésta de la que estos materiales son muestra de alguna manera, son buena prueba de que ello es posible. ENHORABUENA a cuantos la han hecho realidad.